Carta oberta al president Puigdemont instant a l’aplicació total de la llei 25

Benvolgut President Carles Puigdemont, 
Ens adrecem a vostè com a President del nou Govern de Catalunya, en nom del Grup Promotor de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica. Fa més de 6 anys que estem denunciant l’estafa hipotecària i la preocupant inacció dels diferents governs i administracions per aturar-la. Alhora, hem alertat sobre la vulneració diària del dret a l’habitatge digne i ens hem vist obligades a actuar d’urgència per aturar milers de desnonaments, arrencar col·lectivament a la banca dacions, condonacions i lloguers socials per a les famílies, o inclús reallotjant, quan es tanquen totes les portes i les famílies es queden al carrer. Per si fos poc, fa 2 anys ens vam haver d’organitzar també per posar fi als talls de subministraments i a la pobresa energètica, executats per unes empreses subministradores que es comporten com els bancs amb els desnonaments: benefici màxim i cap tipus de responsabilitat. Com sabrà, també des del primer dia, hem fet propostes legislatives solvents i serioses per posar fi a aquesta injustícia, perquè hi ha vides en joc i perquè cap societat hauria de suportar les conseqüències nefastes d’una situació d’emergència habitacional i social com la que hem patit els darrers vuit anys.
 
El mes de juliol passat, un text legal impulsat per la societat civil i que recollia les mesures necessàries per posar fre a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge, la “ILP habitatge”, va assolir una fita històrica. Per primera vegada, una ILP en l’àmbit dels drets essencials es va convertir en llei: la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, va ser aprovada per unanimitat al Parlament. Parlem de la norma més garantista de tot l’Estat en l’àmbit del dret a l’habitatge, i l’únic marc normatiu en vigor a Catalunya amb mesures efectives contra la pobresa energètica. Cal remarcar que, a més del suport unànime del Parlament de Catalunya, aquest text legal va rebre l’aval de més de 150.000 catalans i catalanes que van signar la nostra iniciativa legislativa popular. La Llei 24/2015 ha vingut per quedar-s’hi, i el més important, per implementar-se i protegir el dret humà a un habitatge digne i adequat. 
 
Com no podria ser d’una altra manera, un cop aprovada la llei, ens vam posar a treballar perquè teníem ben clar que l’aprovació d’una llei no transforma la realitat immediatament. Hem elaborat i publicat documents jurídics perquè les persones coneguin els seus drets i els reclamin als jutjats i hem interpel·lat els Jutges Degans per tal que apliquin la Llei 24/2015. També hem treballat intensament amb la Generalitat, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) i l’Agència de Consum de Catalunya, elaborant una guia d’aplicació de la norma per als ajuntaments, una per als  usuaris i una altra per a les entitats financeres. I hem participat a les 9 formacions que s’han fet per tot el territori català a més d’un miler de treballadores de l’Administració local. Un esforç mutu per a l’aplicació diligent d’aquesta llei que tant necessitàvem i que, evidentment, posem en valor. Però encara queden molts passos imprescindibles a fer.
 
President, en algunes de les seves primeres entrevistes a mitjans de comunicació que  hem pogut escoltar, ens ha semblat inconcret o potser confós en relació a la importància i vigència d’aquesta norma. Atès que el pla de xoc del nou govern ha estat al centre del debat els darrers dies, li volem recordar i aclarir que la Llei 24/2015 és plenament vigent. Malgrat tenir una llei útil i potent, és cert que els desnonaments, els talls de subministraments i els deutes de per vida no s’han aturat encara a Catalunya. És per això que li demanem voluntat, determinació i coratge polític per aplicar-la. La responsabilitat de la Generalitat de Catalunya no s’acaba en les formacions i en generar eines per als ajuntaments. Per això, l’instem a assumir un compromís públic i ferm a l’hora d’executar les següents accions per completar l’aplicació plena de l’esmentada llei de manera urgent:
 
  • Desenvolupar el reglament de segona oportunitat que permetrà a les famílies deixar enrere el sobreendeutament associat a l’habitatge i començar de nou. Sense aquest reglament, la segona oportunitat que estableix la Llei en els seus articles inicials és mera  retòrica, ja que és inaplicable i resta eficiència a la norma, que va ser pensada com un tot. Això dóna carta blanca a les entitats financeres per continuar fent xantatge a les famílies, i continua condemnant-les a l’exclusió social i a l’economia submergida per tal d’evitar els embargaments i la persecució de deutes associats a l’habitatge habitual, als quals no poden fer front. Recordem que la mateixa Llei fixa 3 mesos per disposar d’un mecanisme extrajudicial de segona oportunitat, i un any per presentar projecte de llei que desenvolupi les mesures contra el sobreendeutament dels consumidors  relacionat amb l’habitatge habitual.
 
  • La Llei obliga els ajuntaments i a la Generalitat, subsidiàriament, a mobilitzar l’habitatge buit de bancs i grans tenidors necessari per protegir el dret a l’habitatge de les famílies en situació d’exclusió residencial i que incompleix la seva funció social mitjançant la cessió obligatòria. Si aquesta possibilitat que la Llei aporta no s’aplica, no podrem acabar amb l’emergència habitacional a casa nostra. Amb més de 65.000 famílies desnonades, un parc públic de lloguer social de l’1% i més de 480.000 habitatges buits a Catalunya, segons dades de l’IDESCAT, la cessió de part d’aquest parc d’habitatges és converteix en quelcom indispensable i urgent. Per fer-la efectiva, és necessari fer un cens d’habitatges buits i que la Generalitat apliqui la cessió obligatòria fins a assolir un parc social temporal que ens ajudi a frenar el cop, ja que els ajuntaments, exceptuant els més grans, no tenen suficients recursos per portar-ho endavant. Avui mateix, la Generalitat pot demostrar que vol resoldre la infradotació d’habitatge social a casa nostra i protegir les famílies condemnades a perdre el seu habitatge habitual, iniciant la cessió de tants habitatges (dels 47.000 buits de grans tenidors ja identificats a Catalunya) com famílies en exclusió residencial hi hagi.
 
  • Alliberar les famílies del deute que es deriva de la pobresa energètica signant els convenis amb les subministradores d’aigua, llum i gas que la Llei estableix, de manera que serien les empreses subministradores les que es farien càrrec de les ajudes i dels descomptes molt significatius en les factures de les persones en risc d’exclusió residencial. No té sentit que cada Ajuntament faci un conveni diferent; aquesta tasca ha de ser assumida per la Generalitat i hem de poder disposar de convenis que donin la mateixa cobertura a totes les ciutadanes de Catalunya. Com a anterior alcalde de Girona, vostè coneix bé les necessitats i les dificultats dels municipis a l’hora d’asseure les grans empreses perquè assumeixin els compromisos que els toquen. Mentre no existeixen aquests convenis, els deutes de les famílies augmenten si no són els ajuntaments els que assumeixen -amb fons  públics- els impagaments. El que no té cap sentit és que es transfereixin 1.1 milions d’euros de fons públics per solventar el cobrament de factures impagades a aquestes  empreses, tal com s’ha fet amb el Fons de la Generalitat. Les  empreses subministradores han d’assumir la responsabilitat que implica gestionar serveis bàsics, serveis d’interès general i necessitat bàsica. I, per tant, s’han de fer càrrec del deute de les famílies que no poden pagar, tal com estableix la llei, tenint en compte els quantiosos beneficis que n’obtenen
 
  • Sancionar els incompliments de la Llei per tal d’incentivar que s’apliqui i s’assoleixin els seus objectius. No es pot permetre la impunitat amb què les empreses subministradores  incompleixen la Llei 24/2015; per això exigim a la Generalitat que iniciï els procediments sancionadors pertinents pels talls de subministrament que no respecten el principi de precaució. És a dir, quan s’ha tallat el subministrament sense haver contactat prèviament amb els serveis socials, tal com estableix la norma, per comprovar si es tracta d’una família en risc d’exclusió residencial. El mecanisme sancionador és indispensable per evitar que les empreses subministradores mirin cap a una altra banda mentre continuen fent talls dels serveis bàsics. També, cal aplicar el correctiu corresponent als incompliments de les entitats financeres que no aturen els desnonaments per fer l’obligada oferta de lloguer social. La Llei preveu mecanismes per corregir els incompliments volguts i flagrants dels drets que estableix i, lògicament, cal utilitzar-los.
 
  • Dotar de partida pressupostària suficient per garantir a tots els efectes i tal com determina la norma, el dret a l’habitatge de les famílies en exclusió residencial. Això significa calcular quin pressupost és necessari per donar cobertura al que determina la Llei, com per exemple en les següents aplicacions: ajudes al lloguer per a casos d’impagaments a petits tenidors; formació de comissions pel sobreendeutament, i l’ampliació del registre i funcionaris que treballaran per desplegar la Llei.
Quan vam iniciar la ILP habitatge, anhelàvem posar fi d’una vegada per totes a la Catalunya que lidera el rànquing de la vergonya en desnonaments, talls de subministraments, famílies endeutades i pisos buits que no compleixen la seva funció social. Sense una determinació clara en l’aplicació de la Llei 24/2015 per part del President del Govern i de tot l’arc parlamentari en ple al costat dels municipis, no es podrà aconseguir. Nosaltres, la gent afectada, la societat civil, tenim clar que volem una Catalunya que lideri el rànquing en la conquesta de drets, no de l’empobriment. És per això que, amb determinació, continuarem fent totes les accions necessàries per aconseguir l’aplicació integral de la Llei 24/2015.
 
En matèria de dret a l’habitatge, el pla de xoc l’ha marcat la ciutadania fa temps: el nou govern i el nou Parlament han de tenir com a prioritat aturar i revertir l’emergència habitacional i la pobresa energètica a Catalunya. Tenim una eina potentíssima per aconseguir-ho: la Llei 24/2015.
Per tal de continuar treballant en la seva aplicació, esperem trobar-nos amb vostè mateix, la Consellera de Governació, de qui depèn Habitatge, i del Conseller d’Economia en els propers dies. President, esperem la seva resposta.
 
Atentament, 
 
Grup promotor de la ILP Habitatge,
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca
Aliança contra la Pobresa Energètica
Observatori DESC

La PAH sale a la calle para explicar sus demandas y convoca acciones en todo el estado para el 19D en plena jornada de reflexión

PAH GIRONÈS

Capaçalera per xarxes PAH Gironès /Toni Ferragut

La SAREB és nostra. Nou vídeo de l’Obra Social de la PAH

La SAREB és nostra!

Avui fem una crida a l’acció: la campanya “la SAREB és Nostra” per destapar una estafa, per denunciar que continua l’espoli de l’habitatge que hauria de ser nostre, dels ciutadans, pagada amb diners de totes però utilitzada per especular i enriquir a uns pocs.

Com bé sabem totes, la bombolla immobiliària va esclatar en 2008. Encara que el govern deia que teníem «el sistema financer més sòlid de la comunitat internacional», aviat es van fer visibles les esquerdes.

Entre 2010 i 2012, l’estat espanyol va injectar més de 61 milions d’euros de diners públics – dels nostres diners – per rescatar a la banca. Teníem 45 caixes d’estalvis i 8 bancs abans de la crisi. Ara, després de fusions i reestructuracions, tenim 2 caixes d’estalvis i 15 bancs.

El resultat ha estat una concentració de capital en mans de pocs. L’objectiu principal de la nacionalització de diverses entitats – Catalunya Caixa, Bankia, Unnim, Nova Caixa Galícia, Banc de València – no ha estat el ben comú o el benefici dels ciutadans si no el benefici de la banca.

Per exemple, després del rescat vam veure com BBVA va comprar a Unnim per un euro en 2011, i La Caixa es va quedar amb el Banc de València pel mateix preu en 2012. El robatori segueix fins avui. Amb la venda de Catalunya Caixa a BBVA hem perdut 12.000 milions d’euros. I estem a l’espera de veure el que perdrem amb la venda de Bankia.
En altres paraules: gràcies a la butxaca de la ciutadania, els rics s’estan fent més rics, mentre que nosaltres, la gent del carrer, vivim l’austeritat, les retallades i els desnonaments, entre altres mals, per assegurar que paguem nosaltres pel rescat.
Les pèrdues són de tots, i els guanys de molt, molt pocs.

Part del procés de “netejar” o “sanejar” el sistema financer ha estat la creació de la Sareb. La Sareb és coneguda com el banc dolent, però en realitat és una immobiliària de “actius tòxics” amb les despulles de la bombolla immobiliària, de les entitats rescatades amb diners públics. Aquests “actius tòxics” són habitatges acabats o mitjà acabades sense vendre i el deute de promotors i constructores fallides.

Amb més de 106.000 propietats, la Sareb és la immobiliària més gran d’Europa. Damunt, és una entitat que és 45% pública mentre l’altre 55% és de les entitats rescatades (pel que la major part dels seus diners també és de totes). Però en comptes de garantir el dret a l’habitatge per a centenars de milers de ciutadans que es troben al carrer, el seu objectiu és vendre els seus actius amb un 15% de benefici abans de 2027.
Gràcies a la pressió ciutadana, la Sareb ha cedit 2.000 habitatges a les comunitats autònomes en 2014. Però diem que és massa tard, i sobretot massa poc. 2.000 habitatges només són el 2% de tots els habitatges que tenen.
Les volem totes!

En comptes de rescatar a la gent, es va rescatar a la banca amb els nostres diners. Estem sofrint retallades en educació, sanitat i altres serveis públics per assegurar el pagament del rescat.
Denunciem això com un espoli, i amb aquest objectiu llancem la campanya “la Sareb és Nostra”, per reprendre el que és nostre.

Davant aquesta situació, la campanya de l’Obra Social de la PAH es basa en la mobilització i autoorganització, sent conscients que solament organitzades i amb suport muto podem plantar cara a la injsuticia que suposa la acumulació d’habitatge buit juntament amb el drama dels desnonaments, recuperat així aquests habitatges que són nostres i que la banca amb la inseparable ajuda del govern ens ha arrabassat. Hem reallotjat fins al moment a unes 3.000 persones i recuperat prop de 40 edificis, dels quals 18 són propietat de la Sareb, que a més es nega a escoltar a les famílies que vivien en ells.

D’aquests blocs gairebé 40 blocs comptem amb importants victòries, els dos casos més evidents, les cessions de la Sareb a la Generalitat del Bloc Gracia ( Sabadell ) i el Bloc Bages 2 ( Manresa). Els dos blocs estan en procés de signar contractes de lloguer social per 3 anys per a les famílies que els *estan ocupant, 40 en el Bloc Gracia i 17 en el Bloc Bages 2. Victòries sense precedents que ens ajuden a seguir sabent que SI ES POT.

La PAH ha utilitzat totes les vies possibles. 136 Ajuntaments de Catalunya han aprovat la Moció de la Pah per multar als Bancs que acumulen habitatge buit i no li donen a ella un ús social, i al juny el Parlament de Catalunya va aprovar la ILP de les Pahs Catalanes, on també s’exigeix la movilització de l’habitatge buit per a un ús social. Ara amb les ExigènciesPAH interpel·lem als partits perquè aprobin una llei que d’una vegada per sempre acabi amb aquesta injustícia. I ara, a més, interpel·lem a la SAREB i els seus responsables polítics i econòmics al fet que ens escoltin i cedeixin a les persones, a els qui ja les hem pagat, els habitatges buits com a mostra el mapa tenen per tot el territori espanyol.

Exigim als grans propietaris d’habitatge, en particular a la SAREB,  la seva mobilització urgent i que l’habitatge respongui bàsicamente a la seva funció social, és impossible entendre que després dels milers de milions de rescat publico a la banca, aquesta segueixi maltractant a les persones que necessiten una resposta habitacional, és inadmissible que la Sareb segueixi actuant com si d’una màfia es tractés, amb total impunitat i sense respectar els drets humans.

Per això avui llancem la campanya la Sareb és Nostra. En aquesta campanya fem publica la pagina web: http://www.lasarebesnuestra.com. En ella hem mapejat uns 30.000 habitatges de la Sareb usant informació de les immobiliàries que gestionen els seus actius una bona part d’habitatges de la Sareb. Mentre no veiem besllum de resposta per part de la Sareb ni la banca en general, creiem que és nostra obligació compartir les nostres eines, perquè sigui la gent organitzada qui de resposta a aquesta situació.

Les quatre entitats que gestionen els actius de la Sareb, tres d’elles fons d’inversió nord-americanes, estan beneficiant directament del rescat a la banca, mentre que nosaltres, la gent del carrer, paguem el compte. I mentre que sofrim més de mig milió d’execucions hipotecàries i centenars de milers de desnonaments, menys que el 2% del parc immobilari en l’estat espanyol aquesta dedicat a l’habitatge social.

Considerant que ja ho hem pagat els ciutadans, exigim que l’habitatge de la Sareb serveixi NO per a l’especulació però perquè visqui la gent. N’hi ha prou d’especulació, volem habitatge digne per a totes. Un parc d’habitatge en mans de la ciutadania, amb lloguers estables i assequibles.

Sí Que es POT!

Comunicat de PAH BLANES i de les PAHS de les COMARQUES GIRONINES.

COMUNICAT DE PAH BLANES SOBRE EL BLOC OCUPAT A UN PARTICULAR.
La PAH és un moviment social, apartidista i assembleari, que neix en el 2009 per defensar el dret a l’habitatge DIGNE

Davant la inexistència d’un parc d’habitatge social i davant la falta de voluntat política per donar resposta adequada a la greu emergència habitacional que venim sofrint, la PAH a través de la nostra Obra Social ha decidit ocupar alguns pisos propietat de bancs rescatats amb diners públics per allotjar a famílies desnonades i a les quals l’administració no ha ofert una alternativa habitacional, posant el focus sobre el parc d’habitatges buits en mans dels bancs, MAI SOBRE EL DE PARTICULARS.

Enfront d’un desnonament i la falta de solucions des de les administracions, es recuperen habitatges buits dels bancs per aconseguir un lloguer social digne. Habitatges buits de bancs que, per cert, en la seva gran majoria han estat arrabassades a famílies que van ser desnonades i avui acumulades pels bancs rescatats o venudes als fons voltors amb l’única fi de seguir lucrant-se a costa de la desgràcia de la majoria.
Avui dia hi ha moltes, massa persones que no té una altra alternativa que ocupar un habitatge per no viure al carrer. Ens consta que alguns oportunistes s’aprofiten d’aquesta necessitat cobrant per obrir habitatges, fet que ens sembla intolerable. A més, alguns que usen la legitimitat dels símbols de la PAH per a les seves pròpies finalitats, no tenen res a veure amb ella.

Volem deixar clar que ningú s’hauria d’aprofitar de les famílies ni de la lluita de la PAH i que la campanya de l’Obra Social de la PAH no recupera habitatges de particulars.

No consentirem que una família es quedi al carrer havent-hi habitatges buits dels bancs i quan qui ha de protegir-la no ho fa, però tampoc que ningú s’aprofiti o actuï en nom de la nostra lluita col·lectiva, quan no participa en ella.
Per tot el que s’ha dit, i tal com hem assenyalat en anteriors ocasions, volem fer públic que les accions de la, confusament autodenominada PAHC Blanes, no tenen res a veure amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ni amb cap de la seva més de 200 nodes locals en tot l’estat.
En el document de linies vermelles de la PAH, es parla de la creació d’una sola PAH per localitat, així, aprofitem per remarcar, una vegada més, que a Blanes, la PAH legitima és PAH BLANES , i a Girona és PAH GIRONÈS.

Cadascun és lliure de fer les accions que consideri, però sense confondre ni contaminar.

Signat:
PAH Blanes i totes les PAHS DE LES COMARQUES GIRONINES.

MOVILIZACIÓ INTERNACIONAL A LES OFICINES DE BLACKSTONE PER EXIGIR QUE ABANDONI LES PRÀCTIQUES IL·LEGALS.

Avui dimecres 14 d’octubre, les PAHs Catalanes envairem les oficines del Prat que Blackstone comparteix amb CatalunyaCaixa, al C. Roure núm 6 a les 11:30
La nostra acció és part de la mobilització internacional més gran que hi hagi hagut mai contra Blackstone. Organitzada per la PAH i Right to the City Alliance, hi participen desenes de col·lectius: Urban Habitat, Fifth Avenue Committee, Right to the City Alliance, etc. Amb demostracions en una llarga llista de ciutats com Nova York, Atlanta, Seattle, Chicago, Londres, Tòquio, Madrid, Barcelona, Sevilla, Lanzarote... l’acció promet ser una jornada històrica amb mobilitzacions a 3 continents. 
 
Blackstone, el major fons voltor del món, és conegut a Madrid per la compra de 1.860 habitatges de protecció oficial per 125 milions d’euros. A Catalunya, per la compra del 90% dels actius hipotecaris de CatalunyaCaixa per 4.000 milions d’euros, quan l’entitat catalana havia estat rescatada prèviament apel12.000 milions d’euros de diners públics cedits sense cap contraprestació social a canvi. En ambdós casos, Blackstone s’ha dedicat a la privatització descarada de recursos públics: un robatori sistemàtic que ha posat a milers de famílies en risc de ser desnonades.
 
Des de la PAH hem estat testimonis de com Blackstone ignorava a les famílies atenent únicament per telèfon, demanant una vegada i una altra  la mateixa documentació i fins i tot oferint petites quantitats de diners que no cobrien els seus deutes hipotecaris a canvi de no concedir el lloguer social: un xantatge en tota regla que s’aprofitava de la situació desesperada de les famílies afectades. Situació agreujada pel tracte denigrant de Blackstone.  
 
Mentre Blackstone vulnerava els drets de les famílies, a la PAH hem aprofitat el temps i vam aconseguir l’aprovació d’una nova legislació de l’habitatge a Catalunya, coneguda com a Llei 24/2015. Una victòria sense precedents, fruit d’una ILP ciutadana recolzada per més de 150.000 signatures, que posarà en funcionament mecanismes per garantir reallotjaments justos, acabar amb els desnonaments i impedir qualsevol tall de subministrament bàsic. Una llei que el col·lectiu convertirà en estatal mitjançant la campanya Exigències PAH, que interpel·larà tots els partits polítics que es presenten a les eleccions generals a aplicar-la sense demora al país sencer.
 
Ara tornem a les portes de Blackstone, a tot l’Estat i en diversos continents diferents, per recordar-li al fons voltor que la seva actitud no és només il·legítima, sinó il·legal. Tant la ciutadania, com les lleis, estan de la nostra part. Per això exigim:
 
– La facilitació d’una oficina perquè les famílies puguin acudir físicament a negociar els seus casos.
 
– La negociació de lloguers socials, de tres anys renovables, amb els límits de preu recollits en la Llei 24/2015.
 
 Hem demostrat que la PAH és Imparable! No només hem aturat més de mil desnonaments i reallotjat més de 1200 famílies mitjançant la campanya Obra Social. Hem aconseguit el que cap actor social havia aconseguit abans: un canvi de llei que fes efectiu el Dret a l’Habitatge. Pensem pressionar Blackstone fins que compleixi les noves lleis que les famílies organitzades han aconseguit després de sis anys d’incansable lluita. Exigirem l’aplicació de la llei 24/2015 per part de Blackstone, no només a Catalunya, sinó a tot Espanya. I deixarem molt clar que com més trigui Blackstone a donar-nos resposta, més col·lectius de més continents se’ns s’uniran per recordar que l’habitatge no és una mercaderia, sinó un dret. I com sempre, guanyarem
 
Sí Que Es pot!
#StopBlackstone

Les PAHs catalanes davant dels propòsits partidistes d’apropiació del Moviment.

apahrtidista1
Des del conjunt de PAHs catalanes, davant les declaracions realitzades pel candidat de Catalunya Sí Que Es Pot per Girona, Marc Vidal, durant el debat emès per TV3 on afirmava que al seu partit hi havia molta gent de la PAH, volem fer les següents consideracions:
El Moviment de la PAH, com hem declarat des del nostre inici, neix amb una clara consciència col·lectiva, política i apartidista i no està ni estarà  subjecte al control ni als interessos de cap partit. Al nostre moviment hi participa gent de sensibilitats diferents, persones diverses, algunes d’elles vinculades a diferents organitzacions politiques. Des de la PAH valorem molt positivament la diversitat del moviment, l’experiència que cadascuna d’aquestes persones aporta i l’aprenentatge compartit que suposa que hi hagi gent participant de diferents moviments, partits i lluites. Rebutgem però que en cap cas es vulgui fer una identificació electoralista entre cap partit i la PAH.
Aquesta no és la primera vegada que Catalunya Sí Que Es Pot intenta vincular de manera interessada la lluita de la PAH amb els seus interessos electoralistes. El passat 16 de juliol de 2015 la PAH ja va haver d’emetre un comunicat denunciant aquestes pràctiques en la tria del nom de la candidatura i, desafortunadament, veiem com de nou ens trobem en aquesta tessitura intolerable.
Per tant, seguint la línia del que en el seu moment vam dir en relació a les passades eleccions municipals, volem tornar a manifestar de manera clara i molt contundent que  rebutgem i denunciem qualsevol intent partidista d’apropiació del moviment. De nou ens veiem obligades a exigir respecte a l’apartidisme i a la independència de la PAH i a deixar clar que ni Catalunya Sí Que Es Pot, ni cap altre partit, són el partit de la PAH, perque la PAH és exclusivament de les persones que la formen. La millor manera d’ajudar a la lluita pel dret a l’habitatge és respectar el seu apartidisme i donar suport a les seves demandes, i no pas intentar confondre amb un clar interès electoralista.
Som i seguirem sent apartidistes perquè el nostre objectiu és la conquesta del Dret a l’habitatge i continuarem posant propostes sobre la taula de tots els partits,exigint-los i assenyalant-los, si és necessari, mentre siguin sent els nostres drets els que estan en joc.
És per tot això i per la reiteració de Catalunya Sí Que Es Pot dintentar captar la lluita de milers de persones que s’han deixat la pell a la PAH que demanem al senyor Marc Vidal i a la formació Política de Catalunya Si Què és Pot (Formada per Podem, Iniciativa per Catalunya Verds, EUiA i EQUO) que tinguin molta cura a l’hora de fer declaracions  i que no parlin de la PAH com un moviment afi al seu partit ni que afirmin que al seu partit hi ha persones que pertanyen a la PAH. Demanem una vegada més respecte per les persones que seguim lluitant per els nostres drets al carrer i exigim als partits politics fets i no captacions o apropiacions del nostre moviment per tal d ‘arraplegar uns quants vots de més le proper 27S.
Per això recordem a tots els partits polítics que no acceptarem cap intent de captació de la nostra lluita i que aquest mateix mes de setembre iniciarem la Campanya #ExigenciasPah on deixem ben clar a totes les formacions politíques quines són les nostres demandes.
Esperem  que aquest sigui l’últim comunicat en relació a uns fets tant desafortunats i que sigui l’ultima vegada que un partit s’aprofiti de la lluita de la PAH.

Trobada de PAHs catalanes

Aquest dissabte passat va tenir lloc a Blanes, sota la magnífica organització de la PAH Blanes la trobada de PAHs catalanes.

Dins d’un ambient cordial es treballa de forma incansable per millorar els drets ciutadans en vers a tenir un habitatge digne.

Les últimes dades de l’INE confirmen el fracàs de les mesures-pegat del PP i la vulneració del dret al habitatge

Hoy se han publicado los datos del segundo trimestre sobre ejecuciones hipotecarias. Las cifras publicadas por el INE confirman, una vez más, que las medidas tomadas por el PP no hacen más que agravar la situación de emergencia habitacional y de vulneración de derechos humanos en materia de vivienda en España.
Según los datos oficiales, en el 2º trimestre de 2014 se han iniciado 32.960 ejecuciones hipotecarias. Del total de ejecuciones, 19.155 son viviendas, es decir, casi el 60%, y de éstas, más del 50% son de vivienda habitual. Si comparamos estos datos con los del mismo trimestre del año pasado, constatamos como las ejecuciones hipotecarias han aumentado un 14%, a la vez que siguen aumentando respecto a los datos del primer trimestre de 2014. En total, estamos hablando de la triste cifra de 580.926 ejecuciones hipotecarias iniciadas desde 2007. Y  todo ello sin contabilizar los datos relativos al alquiler, un drama creciente
Antes de analizar los datos queremos denunciar, una vez más, que las cifras han llegado tarde y siguen siendo incompletas e insuficientes.
  • Los datos del INE únicamente distinguen entre persona física y jurídica en el caso de procedimientos de ejecución hipotecaria iniciados en el trimestre, en cambio no se especifica esa distinción en las cifras de desahucios.
  • No se recogen datos desglosados por criterios básicos como el perfil de las familias, si hay menores o la situación laboral.
  • No se incluyen tampoco estadísticas relacionadas con la pobreza energética o el impacto en la salud que están sufriendo las personas afectadas por esta constante vulneración de DDHH.
En la PAH llevamos desde 2009 denunciando la falta de datos cuantitativos y cualitativos referentes al procedimiento de ejecución hipotecaria  y la clara intencionalidad de invisibilizar el drama de los desahucios y la vulneración sistemática del derecho a la vivienda y los derechos humanos por parte de las administraciones públicas. No recoger datos estadísticos de calidad es una decisión política que contribuye a invisibilizar los problemas.
Con la intención de paliar esta información sesgada, la PAH presentó el año pasado el Informe de Emergencia Habitacional en el Estado español a partir de las encuestas realizadas por la gente afectada. Nuevamente, un paso por delante de las instituciones y con muy pocos recursos, desde la PAH y el Observatorio DESC estamos realizando una encuesta centrada en el impacto en salud e infancia del procedimiento de ejecución hipotecaria que toda la gente afectada puede rellenar.
Analizando los datos publicados hoy -conjuntamente con los datos del CGPJ y del Banco de España- podemos concluir que 7 años después del estallido de la burbuja inmobiliaria, la  emergencia habitacional en el estado español lejos de disminuir, aumenta. Las cifras constatan el incremento de los desahucios y del número de ejecuciones hipotecarias, y que nada de lo que ha hecho el Gobierno ha mejorado la situación. Sus medidas-parche son un insulto y una falta de respeto a las personas afectadas.
Con una aval de más de 1,5 millones de firmas de la ciudadania que dan apoyo a las demandas de la PAH no nos cansaremos de exigir una y otra vez que se apruebe la ILP ante los oídos sordos del gobierno del Partido Popular. La ILP es democracia y garantía de derechos. Asimismo, desde la Plataforma de Afectados por la Hipoteca también queremos denunciar la falta de transparencia por parte del Gobierno en cuanto a datos de ejecuciones hipotecarias se refiere.
Mientras el Gobierno mira para otro lado y protege a las entidades financieras somos la ciudadanía organizada la que estamos autotutelando el derecho a la vivienda, parando desahucios, arrancando daciones, condonaciones y alquileres sociales a las entidades financieras y produciendo datos de calidad para dar luz al drama de las ejecuciones hipotecarias. Hasta que no se haga efectivo el derecho a la vivienda y nuestras medidas de mínimos no esten reguladas, la PAH continuará en los juzgados, en los Ayuntamientos, en las calles y donde haga falta.
¡Sí se puede!

Consulta la Estadística sobre Ejecuciones Hipotecarias (EH) del INE, 2o trimestre 2014 aquí

Font: afectadosporlahipoteca.com